Enviat per: fantasticomusic | Març 27, 2008

Saudade

Estic preparant el proper Podcast, dedicat de nou a la música brasilera. En una sesió musical nocturna, (d’aquestes amb els auriculars a tope, poca llum i molt de fum), mentre seleccionava la música adequada, a voltes, sobretot en els temes mes melancòlics, no parava de sentir la paraula “saudade”.
Però que és la saudade? Per context (no parlo brasiler), semblava que volia dir melancolia. Però tants cantaven el mot amb tanta passió i insistència que vaig buscar la definició exacte per Internet.
I sí, aquest terme significa quelcom més que pura melancolia. Segons la Wikipedia en castellà: “La saudade (vocablo gallego-portugués, a su vez del latín solitudo, -inis, “soledad”) es un sentimiento de melancólico recuerdo de una alegría ausente, pero cuya fuente puede retornar en el futuro previsible. El término, que expresa una emoción ambigua, se ha considerado uno de los más difíciles de traducir, y es uno de los conceptos clave de la lengua y la cultura portuguesa; la saudade es la emoción predominante del fado, y alienta también la bossa nova brasileña.
De origen portugués, y a su vez del latín, la saudade ha sido una palabra definitoria de dos culturas: la portuguesa y la brasileña. Saudade, ya sea una emoción, un sentimiento o un pensamiento, es una de las palabras más importantes de la lengua portuguesa. Es la raíz del fado y de la samba; se trata de una voz que contiene la esencia de la vida, la tristeza y la alegría, el pasado (recuerdos), el presente y el futuro en un instante simultáneo.”
En la versió anglesa de la Wikipedia deïen més o menys el mateix. Res, per cert, en la Viquipèdia catalana. Vaig trobar, també, una entrada d’un bloc on s’esplaiaven a gust i de manera excessivament ensucrada sobre el concepte (llegiu, llegiu) i que, finalment, el resumien amb una frase lapidaria: “Saudade es básicamente no saber.”
Un darrer clic em va portar a la plana d’un grup gallec, Luar Na Lubre, que definien la saudade (nom del seu darrer disc) així: “Saudade non ten tradución a ningunha lingua. Compartida por galegos e portugueses, ten unha diferenza entre ambos. Para os portugueses é ausencia de calquera cousa; para os galegos só da terra, de Galiza, presenza que, aínda estando nela, non é completa. Dicía Rafael Dieste que unha vez nela (Galiza) a terra pide máis, algo que un non sabe o que máis é.”
És, en definitiva, un sentiment d’bsència barrejat amb un desig profund. I es curiós; moltes vegades he sentit saudade sense saber-ho. És bo posar nom als sentiments.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: